El pregó de la Festa Major de La Torre 2016

Dilluns 05/09/2016

Fa uns dies vaig rebre una trucada del Nandu. M'imagino que em demanarà si puc cuinar algun plat, com m'ha demanat en alguna altra ocasió. Després de creuar diverses trucades m'escriu un whatsapp totalment inesperat: em demana que faci el pregó!!! En un primer moment penso: quin honor!! Tot seguit se m'apareix l'esperit del president Puigdemont i la seva frase: “Passat el mes d'agost em sotmetré a una qüestió de confiança” i m'envaeix un mar de dubtes: “I què diràs?”, “què es diu en els pregons?”, “ha de ser molt llarg?”, “més o menys com una investidura de Rajoy?”, “estaré a l'altura dels pregons que m'han precedit?”, “tindré un atac de pànic escènic quan vegi tota la gent davant meu esperant el que diré?”.

Recordo perfectament el de l'últim any, el de l'Esther, quin pregó, i que reivindicatiu. Parlava de les dones i de la seva importància. Fins i tot em va anomenar a mi, i no com a dona, deixem-ho clar, sinó com a persona que els va ajudar una miqueta a prendre la decisió de venir cap aquí.

De pregó el que també recordo, que tenim tots gravat a la memòria, impossible d'oblidar, és el de Rita Barberà, el famós caloret, caloret faller, caloret d'hivern i d'estiu, caloret xindua???... en aquell moment ja l'haurien d'haver detingut, espero no acabar igual avui.

Quina és la recepta per cuinar un bon pregó? Quins ingredients hi he de barrejar? Records personals mesclats amb algun gest de complicitat? Quants grams de tòpics? Hi he d'afegir un xic d'ironia? He d'evitar aquesta cuina moderna de plat gran i contingut minso? I si li donc un toc de picant?  Entro a internet en busca de la recepta, però al poc temps em trobo veient vídeos del mestre Argiñano.

M'agrada molt la tendència dels últims anys que el pregó el fem gent que hem vingut de fora per instal·lar-nos aquí a la Torre, diu molt de la gent d'aquest poble, unes persones acollidores, i per a nosaltres és una manera de donar-vos les gràcies.

Pit i collons !! Amb valentia accepto el repte Nandu!!

Però com es comença un pregó?

He de saludar les autoritats? Els torrencs i les torrenques ?

Bona nit, senyor alcalde. Estic molt orgullós i fa molt feliç de tenir-lo a vostè com a alcalde, un alcalde que no està imputat, de moment, hem de treure pit, penseu que hi ha més de 40 pobles que no poden dir això. Bona nit, gent de la comissió de festes i moltes gràcies per pensar en mi, esteu molt malament però gràcies igualment. Bona nit i benvinguts, habitants de la Torre. Bona nit els que no hi habiteu i sou aquí també. En fi, bona nit a tothom.

I ara què?

He d'explicar el programa?

Abans aturem-nos en el cartell... Molt maco, inquietant però molt maco. És un disseny original nostre? O ho hem reaprofitat del dia de l'orgull gai?  Pot ser que el tingui vist del Festival de Cine Eròtic de l'Hospitalet? Hi seguiré pensant...

Ja dins el programa, anem forts, inaugurem amb el bitllabrindis, després sopem, més tard concert, demà al migdia tenim el vermut musical, veig que tenim havaneres i rom cremat, amb tot això, clar, no m'estranya que la missa sigui cantada pels cantadors i les cantadores de la Torre.

I ara he de parlar de mi?

He d'explicar que em vaig instal·lar a l'abril del 2002, que ja han passat més de 14 anys, que era un dia de Sant Jordi i que jugàvem una semifinal de la Champions contra el Madrid, ens en va fotre dos!!! Cal recordar això?

La primera persona que vaig conèixer de la Torre va ser, tot just acabat d'arribar al Lluçanès i vivint a Prats, quan em vaig quedar tirat a la carretera sense gasolina i em va socórrer una dona que em va explicar que era d'aquí la Torre, la Maria Àngels de Cal Pastisser. Com diu el foraster: “Gent de La Torre, sou molt bona gent!!!” Passat el temps i ja vivint aquí, un dia li vaig explicar i ella ni se'n recordava, quines coses.

També recordo, al cap de poc d'instal·lar-nos, que ràpidament em vaig  afanyar a complir un dels meus somnis: ja tenia jardí, però em faltava una hamaca on poder fruir d'una tranquil·la migdiada i, sí, sí, recordo aquell instant perfectament, tot just començava a tancar els ulls en el mateix moment que començaven a jugar a fer de músics els nens dels meus veïns i un amiguet seu. Tenien una banda de “hardcore punk trash metal” d'un so detonador, afortunadament amb el temps van trobar altres melodies i, el que és encara millor, un altre lloc on assajar.

Prefereixo no parlar de mi, encara que ho acabo de fer. Millor parlo dels beneficis de viure a la Torre.

De sortir a passejar, a córrer o amb bici; de l'aire pur; de poder veure els estels; que els veïns et regalin productes dels seus horts; els ous de les seves gallines, de la tranquil·litat i dormir en pau sense sorolls. I sobretot sobretot, de no trobar-te pel carrer cap ximple caçant Pokemons.
Aquests factors ambientals, que sens dubte sembla que juguen a favor de la salut dels nostres habitants, tot això prou que ho coneixeu.

Pels que som pares, està clar que no hi ha un lloc millor per criar els teus nens, i sempre t'assegures que després, quan tenen 18 anys, com tot el jovent del poble, fotin el camp i et deixen tranquil.
 
No sé si sóc un bon pregoner, però com a ambaixador del meu poble, aquí no em guanya ningú. Estic encantat d'un dia haver anat a espetegar casualment a la Torre.


El que tinc molt clar és que un pregó s'ha d'acabar amb uns quants VISCA! Això sempre estimula la gent:

VISCA LA TORRE

VISCA LA FESTA MAJOR


Isaac Monzó Mogas
La Torre, setembre 2016

 

Data i hora de la darrera actualització d'aquest contingut: 12/06/2019 08:35